Fins a l'ultima benzinera alimentícia (altrament dit avituallament) la cosa anava prou bé: el meu plantejament de 20x8km (sense recuperació entre sèries) semblava ser l'encertat! No obstant, la Maria, que havia decidit fer una piramide 60-40-30-15-18x1 (també sense descans) em seguia de ben a prop... no sé, no acabo d'entendre-ho... això de l'entrenament és ben curiós!!!
Al sortir de Sanahuja, però, la meva condició de mamifer acuàtic va dir prou, i el meu tauró interior que tants elogis m'ha portat últimament es va transformar en un pop enganxat a la roda de la Maria que no la deixava anar... gràcies Maria!, per aguantar les explosions que feia després d'intentar passar algún relleu.
Finalment, unes quantes hores més tard, tornavem a ser al punt de partida... però amb 163 km de més a les cames!!!. Vam patir una mica, no ho negarem, però, com molt bé diuen... tot esforç té la seva recompensa. En aquest cas, n'hi va haver vàries: la satisfacció personal, un altre rècord a la butxaca (aviat parlarem per aquí de números... no us ho perdeu, jujujuuuu!), el diploma que ho certifica i... XOCOLATA, MOOOOLTA XOCOLATA!!!!
2 comentaris:
Feu unes series molt rares.... per mi que ho fa que us passeu tantes hores a la piscina amb el cloro i demes substàncies tóxiques jejeje
Diumenge vaig descubrir que el Tauró de Bellvis és humà i a vegades també és cansa i fa cara de perjudicat ;-) Tio ets una Bestia!!!
Per la meva part us prometo intentar ficar seny i anar per terra menys sovint..... però ja aviso que no puc assegurar res, jo ho intento però és que el terra és tan "suau" que sense adonar-me sempre estic acariciant-lo.
Sempre ens quedara la XOCOLATA, MOLTA XOCOLATA!!!!
eiii kurtidaaaa!!! la cronica molt divertida..jejej.
a veure si algun dia puc fer tan klm com vatres..uffff! no se, necesito una bici amb motor...
pero continuaré entrenant per seguir-vos.
fins aviat cabreta!!
Publica un comentari a l'entrada