dilluns, 20 d’abril del 2009

20x8 piramidal per la Segarra i el Solsonès!

Diumenge 19 Abril, el ramat surt de marxa, i renoi, quina marxa!!

A primera hora del matí ja pasturàvem per Cervera. Faltava la Gacela, que va anar a Sanahuja a fer una inspecció i es va torcer la poteta. Santi: Para de torçar-te coses que al final no t'endreçarem!!! De moment, hem aconseguit esbrinar com s'arreglen les 'pessunyes'...


I mentre el Santi es feia pupeta... la resta de la cabritada, més dos, mmm... suposo que el Manu i el Jou també són una mica cabrits, bé, ja els hi preguntaré a veure què diuen... total, que tots el demés a les 8 vam començar a pedalar. La C1, la C2 i el de la pala van fer 90Km (la "curta"); la C3, lo tauró, lo Jou i el Manu vam fer la llarga (aquesta no la fico entre comilles... que sí que ho era, de llarga...).

La ruta tenia una mica de tot, bones rampes, paisatges molt bonics, gent que puja els ports d'una manera molt rara, una mica de pluja, calor, fred, algun espontani que es posava dins dels grups sense demanar permís... i km, renoi si en tenia, de km!

Fins a l'ultima benzinera alimentícia (altrament dit avituallament) la cosa anava prou bé: el meu plantejament de 20x8km (sense recuperació entre sèries) semblava ser l'encertat! No obstant, la Maria, que havia decidit fer una piramide 60-40-30-15-18x1 (també sense descans) em seguia de ben a prop... no sé, no acabo d'entendre-ho... això de l'entrenament és ben curiós!!!

Al sortir de Sanahuja, però, la meva condició de mamifer acuàtic va dir prou, i el meu tauró interior que tants elogis m'ha portat últimament es va transformar en un pop enganxat a la roda de la Maria que no la deixava anar... gràcies Maria!, per aguantar les explosions que feia després d'intentar passar algún relleu.

Finalment, unes quantes hores més tard, tornavem a ser al punt de partida... però amb 163 km de més a les cames!!!. Vam patir una mica, no ho negarem, però, com molt bé diuen... tot esforç té la seva recompensa. En aquest cas, n'hi va haver vàries: la satisfacció personal, un altre rècord a la butxaca (aviat parlarem per aquí de números... no us ho perdeu, jujujuuuu!), el diploma que ho certifica i... XOCOLATA, MOOOOLTA XOCOLATA!!!!


Si és que vaya equipazos!!! Més d'un ens té por...

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Feu unes series molt rares.... per mi que ho fa que us passeu tantes hores a la piscina amb el cloro i demes substàncies tóxiques jejeje

Diumenge vaig descubrir que el Tauró de Bellvis és humà i a vegades també és cansa i fa cara de perjudicat ;-) Tio ets una Bestia!!!

Per la meva part us prometo intentar ficar seny i anar per terra menys sovint..... però ja aviso que no puc assegurar res, jo ho intento però és que el terra és tan "suau" que sense adonar-me sempre estic acariciant-lo.

Sempre ens quedara la XOCOLATA, MOLTA XOCOLATA!!!!

Anònim ha dit...

eiii kurtidaaaa!!! la cronica molt divertida..jejej.
a veure si algun dia puc fer tan klm com vatres..uffff! no se, necesito una bici amb motor...
pero continuaré entrenant per seguir-vos.
fins aviat cabreta!!