Noies, com a mínim us podríeu haver tret les etiquetes, ¿no? O esperàveu a que algú us les treiés l'endemà en la competició????
AMUNT LLEONS, QUE SOM DEL PLOMS!!!!
Com podreu imaginar, no vaig tenir cap mena de dubte...
... el pòster que se'l quedin uns altres, jujujuuuuuuu!!!!
I dissabte, casi sense dormir, i mentre d'altres pedalaven i trepaven muntanyes sense parar, la cabreta servidora a treballar... el món és injust!!!
Bé, amb això crec que ja us aneu fent una idea... Podria seguir amb altres xifres secundàries, com els 620 km totals, o els 8250 m de desnivell total... però no crec que interessin a gaire gent. Si algú vol més dades ja preguntarà...
Suma y sigue!!!!
Fins a l'ultima benzinera alimentícia (altrament dit avituallament) la cosa anava prou bé: el meu plantejament de 20x8km (sense recuperació entre sèries) semblava ser l'encertat! No obstant, la Maria, que havia decidit fer una piramide 60-40-30-15-18x1 (també sense descans) em seguia de ben a prop... no sé, no acabo d'entendre-ho... això de l'entrenament és ben curiós!!!
Al sortir de Sanahuja, però, la meva condició de mamifer acuàtic va dir prou, i el meu tauró interior que tants elogis m'ha portat últimament es va transformar en un pop enganxat a la roda de la Maria que no la deixava anar... gràcies Maria!, per aguantar les explosions que feia després d'intentar passar algún relleu.
Finalment, unes quantes hores més tard, tornavem a ser al punt de partida... però amb 163 km de més a les cames!!!. Vam patir una mica, no ho negarem, però, com molt bé diuen... tot esforç té la seva recompensa. En aquest cas, n'hi va haver vàries: la satisfacció personal, un altre rècord a la butxaca (aviat parlarem per aquí de números... no us ho perdeu, jujujuuuu!), el diploma que ho certifica i... XOCOLATA, MOOOOLTA XOCOLATA!!!!